xancles

Ja feia temps que volia anar a la botiga Muji per a comprar un pareill de xancles com les que ja tinc. Ai, són tan còmodes... Avui he sortit de casa tan tranquil, i ja anava pel carril del mig en la bici, quan veig que se'm cau una xancla. Se m'havia trencat! Amb un taxi darrere, un bus al costat i la resta de cotxes passant per l'esquerra, i jo amb um peu descalç en el pedal.

Llavors he decidit de passar primer per Muji per a comprar-me'n un par de noves per fi. Quan hi arribo, allà lluny a la Rambla de Catalunya, veig que fins les 11 no obren. Clar, com se m'havia pogut acudir a mí que potser obrien a una hora normal, jo que sé, per exemple les 10. Doncs no. Llavors torno a casa i de camí vaig pensant, Ah, mira per on, a més m'havia oblidat el llibre de l'Amor, així que tant millor que hagi de tornar a casa, així agafo el llibre de l'Amor i unes xancles noves, que amb aquesta xancla i mitja i l'altra mitja penjant no puc anar per la vida. Així doncs, he pujat i he baixant i m'he anat a la feina.

Però quan ja arribava a la facultat en la bici amb les xancles, mecagonlaputa! El llibre de l'Amor! Me l'havia deixat a casa. Hi hauré de tornar al migdia... Quin dia, quin dia!